A Catalunya, des de fa anys existeix una especial sensibilitat per les qüestions bioètiques: aquesta sensibilitat és la que va contribuir, sens dubte, a la constitució de la Societat Catalana de Bioètica, el maig de 1991, en el marc de l'Acadèmia de Ciències Mèdiques de Catalunya i Balears. Igualment, l'especial interès per aquesta temàtica es posa de manifest en observar que diferents institucions com L'Institut Borja de Bioètica, l'Institut d'Estudis de la Salut i més tard l'Observatori de Bioètica i Dret, entre d'altres han impulsat la celebració d'activitats acadèmiques de formació de professionals i creat àmbits de debat en la relació entre l'ésser humà, la ciència i la medicina.

En aquest context, el Departament de Sanitat i seguretat Social de la Generalitat de Catalunya va entendre que era necessari i convenient prendre part en la resolució de les controvèrsies que es presenten, atès que no són pendents de resoldre qüestions estrictament científiques, econòmiques o socials, sinó conceptes molt més amplis, la qual cosa comporta examinar si és o no convenient regular jurídicament problemes que sovint inclouen valoracions personals i, que per la seva pròpia naturalesa, en la majoria dels casos són molt divergents les unes de les altres. Per tot això , el govern de la Generalitat va considerar oportú de crear una Comissió Assessora de Bioètica, a fi de poder donar resposta a aquesta situació.

En data 3 de juliol de 1991, es varen designar els membres d'una primera "Comissió Assessora de Bioètica", embrió de l'actual de composició multidisciplinària. Durant 5 anys aquesta Comissió Assessora de Bioètica va fer una gran tasca divulgadora i legisladora:

I Simposi sobre Bioètica i els Comitès d'Ètica que va tenir lloc els dies 26 i 27 d'abril de 1991.

Ordre d'Acreditació dels Comitès Ètics d'Investigació Clínica (CEIC) (Ordre en el DOGC del 18.X.1992

Ordre d'Acreditació dels Comitès d'Ètica Assistencial (CEA) (Ordre en el DOGC del 20.XII.1993).

II Simposium de Bioètica: El Consentiment Informat (1995).

El 1995 els membres de la pròpia Comissió van evidenciar la necessitat de constituir una comissió que, amb vocació de permanència, pogués donar resposta a les controvèrsies de tipus ètic que es donen en la pràctica clínica assistencial dels centres, serveis i establiments sanitaris de Catalunya. A més es va detectar la insuficiència de determinades comissions creades anteriorment (Comissió assessora per al tractament de la Informació Confidencial o la Comissió Assessora sobre tècniques de Reproducció humana assistida a Catalunya) per abordar problemes de tipus més generals o relatius a altres àmbits específics. En conseqüència es va descartar la possibilitat de crear moltes i diferents comissions sobre aspectes concrets. i es va creure convenient incloure les existents com a grups de treball a la Comissió Assessora de Bioètica.

En aquesta tessitura, es va iniciar un seguit de treballs preparatoris que culminaren en la creació de la Comissió Assessora de Bioètica (Ordre del DOGC de 2.10 de 1995).

Entre les principals activitats, cal destacar:

Una Guia sobre el Consentiment Informat, seguint les recomanacions del simposi de 1995, confeccionada per una comissió ad hoc. presentat el 15 de març de 1997

Jornada sobre ètica i infermeria

Jornada ètica i Progrés Mèdic 21 de gener de 1999

Un document de recomanació legislativa sobre Directrius Anticipades a instàncies del parlament

Participació en l'elaboració de l'apartat sobre atenció a l'usuari en les diferents edicions del Pla de Salut de l'SCS.

L'experiència assolida en el funcionament dels darrers anys no només ha confirmat la bondat del enfoc multidisciplinar sinó que ha fet palès la conveniència de reforçar el caràcter plural del debat bioètic, garantint la participació en la Comissió de les diferents escoles existents en aquesta disciplina i obrint-ne la composició a personalitats de la societat civil que puguin aportar l'experiència d'altres abordatges a la matèria. Per això l'Ordre de 17 d'octubre de 2000 modifica la composició de la Comissió Assessora de Bioètica i reorganitza la vinculació de les Comissions Assessores de Tècniques de Reproducció Humana Assistida i de Tractament de la Informació Confidencial. En data 29 de maig de 2001 es modifica la denominació de la Comissió Assessora de Bioètica que pasa a denominar-se Comitè de Bioètica de Catalunya.

El juliol de 2005 es creu convenient reforçar laindependència de criteris en el funcionament del Comitè de Bioètica doncs és una garantia de servei de tota la ciutadania. Per això, d’una banda, s’amplia la seva composició, als efectes d’assegurar una representativitat més gran de tots els agents implicats, si bé, als efectes de garantir-ne la seva operativitat, es preveu que a més d'en sessió plenària, es pugui actuar a través d’un Comitè Permanent. Continua comptantamb representació del món preeminent de l’assistència, tant de la medicina com de d’infermeria, de la gestió sanitària, de la recerca, del dret i de les humanitats. Però aquestvoluntat de potenciar la neutralitat i la llibertat de les reflexions del Comitè es reflexa en un nouDecret que introdueix una sèrie de canvis organitzatius que han de permetre deslligar les funcions administratives i sanitàries competència del Govern i del Departament de Salut i les funcions consultives en matèria de bioètica. Així, d’una banda, es desplaça la figura del president o presidenta des de l’àmbit de l’administració sanitària cap al món professional i de l’expertesa en la matèria, i d’altra banda, es redefineix, el rol del Departament de Salut, a través la Direcció General de Recursos Sanitaris, que assumeix l’encàrrec de la coordinació de les activitats del Comitè de Bioètica i de donar-li el suport. Aquest aprofundiment en el caràcter consultiu i la independència del Comitè es visualitza amb la nova denominació que se li atorga, Comitè Consultiu de Bioètica de Catalunya.