La infertilitat és la incapacitat d’aconseguir un fetus viable i l’esterilitat és la incapacitat d’aconseguir un embaràs espontàniament, després d’un any de mantenir relacions sexuals sense la utilització de mètodes anticonceptius. Tot i que les dades de la prevalença de l’esterilitat no són molt precises, s’estima que entre un 8-15% de les parelles en edat reproductiva la pateixen i, aproximadament, un 40% d’aquest grup hauran de realitzar un tractament de reproducció humana assistida (RHA).

En els darrers trenta anys, hi ha hagut un avenç molt important en les tecnologies de RHA i la seva implantació ha obert noves possibilitats de descendència a persones amb problemes de fertilitat i, alhora, ha originat canvis de gran impacte social.
L’increment de la utilització d’aquestes tècniques també està influït per l’endarreriment de la maternitat, ja que comporta una disminució en les probabilitats de fertilitat.

La regulació sobre la reproducció humana assistida a l’Estat espanyol es va materialitzar amb l’aprovació de la Llei 35/1988, de 22 de novembre, sobre tècniques de RHA. Per causa dels avenços científics i clínics constants, la normativa s’ha anat actualitzant en diverses ocasions fins arribar a la Llei 14/2006, vigent actualment.

A Catalunya, hi ha un total de trenta centres autoritzats per realitzar activitats de RHA. El seu sistema d’informació (FIVCAT.NET) és el registre de l’activitat que aquests centres declaren i, d’acord amb les darreres dades publicades (2007), l’activitat en RHA a Catalunya segueix la tendència creixent dels darrers anys.

Les tècniques de RHA formen part de la cartera de serveis del sistema sanitari públic. Concretament, la normativa vigent sobre la cartera de serveis del Sistema Nacional de Salut: Reial decret 1030/2006, de 15 de setembre, diu que es prescriuran tècniques de RHA quan hi hagi un diagnòstic d’esterilitat o una indicació clínica establerta, d’acord amb els programes de cada servei de salut. El Departament de Salut està treballant per establir els criteris d’optimització dels recursos destinats a unes tècniques d’alts costos econòmics en un sistema de cobertura pública i discutir el possible establiment d’un sistema de priorització que permeti adequar la resposta del sistema públic de salut a aquesta demanda creixent, en un context de recursos limitats.

El primer producte d’aquest treball serà un protocol d’estudi i tractament de l’esterilitat, que definirà l’estudi bàsic d’esterilitat que es realitza en l’àmbit de l’atenció primària, amb els equips d’atenció a la salut sexual i reproductiva (ASSIR). A partir d’aquest treball i en funció dels resultats obtinguts, es pot orientar diagnòsticament i terapèuticament la parella implicada en un cas. Quan es requereixin actuacions de reproducció artificial, es podrà derivar la parella afectada als centres especialitzats descentralitzats o a les unitats específiques de RHA, en funció de les tècniques més apropiades que hi corresponguin a cada moment. L’ordenació de tot el procés d’atenció, amb una visió de conjunt, permetrà una millor accessibilitat de la població afectada als tractaments i possibilitarà que aquest procés sigui el més adequat en cada cas.