Catalunya enregistra un mínim
històric en l’increment de la despesa
farmacèutica, essent un 2,34%, i consolidant la
tendència dels darrers anys
La posada en marxa de la recepta electrònica i de
l’eina Self Audit ha permès un estalvi de més
de 4 milions d’euros
La formació continuada a professionals en l’ús
racional del medicament ha estat una prioritat del Departament de
Salut amb l’objectiu de continuar garantint la qualitat de la
prestació farmacèutica. De la mateixa manera, els
pacients polimedicats són un col·lectiu que pel seu
elevat consum de medicaments i grau de morbiditat, esdevenen un
grup de risc important a tenir en compte. En aquest sentit, tan
important és el coneixement adquirit en terapèutica
com els instruments de suport a l’abast directe per part dels
propis professionals, i que són tan rellevants per una
atenció sanitària eficient i adequada a les
característiques i necessitats individuals dels pacients.
Per això, Catalunya ha desenvolupat i implantat la recepta
electrònica com un instrument de suport clau per millorar
l’ús racional del medicament i
l’eficiència en la prestació
farmacèutica; i que suposa, en definitiva, un pas endavant
en la millora en la qualitat assistencial.
Actualment la Recepta Electrònica a Catalunya (Rec@t)
està implantada a la pràctica totalitat del territori
en l’àmbit de l’atenció primària.
Prescriuen electrònicament més de 4.000 metges i
dispensen més de 3.000 oficines de farmàcia, que
representen en cada cas el 94% dels Centres d’Atenció
Primària i pràcticament el 100% de les oficines de
farmàcia de Catalunya. A nivell de pacients, més
d’1.100.000 persones són ja usuàries del
sistema, assolint un volum de receptes electròniques
dispensades superior als 21 milions.
L’èxit de la recepta electrònica permet la
coordinació entre professionals sobre el pla de
medicació del pacient, evitant així possibles
problemes relacionats amb l’ús de medicaments, alhora
que facilita el treball diari dels professionals evitant
també visites als centres de salut per a
l’emissió de receptes.
Self Audit
L’eina Self Audit, impulsada per l’Institut
Català de la Salut (ICS), facilita la revisió
sistemàtica de la medicació dels pacients i
introdueix millores en la seguretat de la prescripció. Es
tracta d’un aplicatiu que de forma periòdica i
automàtica analitza els medicaments prescrits, ja sigui pel
metge d’atenció primària o d’altres
especialistes, i duu a terme tota una sèrie d’accions
dirigides a detectar pacients polimedicats, duplicitats de
prescripció de medicaments amb la mateixa finalitat
terapèutica, pacients amb més de 75 anys que prenen
algun fàrmac desaconsellat i fàrmacs que es poden
canviar per un producte genèric. L’objectiu és
portar un control més acurat de tota la medicació que
els usuaris han de prendre diàriament i evitar determinades
combinacions de fàrmacs que puguin produir algun tipus de
contraindicació o reacció que anul·li els seus
efectes.
Arran de la utilització de l’eina, els professionals
han detectat 169.000 pacients que presentaven alguna
incidència de duplicitats i 155.000 pacients que portaven
més de 10 medicaments a la seva prescripció. Els
metges han revisat 222.824 pacients amb duplicitats
terapèutiques i/o polimedicació, i s’ha
suspès medicació en el 47% dels pacients amb un
promig de 1,5 medicaments donats de baixa per pacient. En
definitiva, s’ha produït una millora qualitativa de la
prescripció i un estalvi en la despesa farmacèutica
de 4,13 milions €.
Guia Terapèutica electrònica
(@GT)
Una altra de les iniciatives impulsades des de l’ICS per
millorar la seguretat en la prescripció farmacèutica
és la Guia Terapèutica electrònica (@GT).
Aquesta aplicació aborda el tractament farmacològic
de 100 problemes de salut i exposa els tractaments
farmacològics que donen millors resultats. En el disseny de
la guia s’han prioritzat les patologies més
freqüents o més complexes que els metges
d’atenció primària veuen en el seu dia a dia.
Els tractaments contemplen tota una sèrie de condicionants,
com per exemple si pateix alguna altra patologia de base, de manera
que ja es dóna l’opció més pertinent al
professional tenint en compte la informació extreta de la
història clínica del pacient. Fins al moment, els
problemes més consultats són l’anèmia
ferropènica, la lumbàlgia aguda, la
cervicàlgia aguda, grip i cistitis.
Paral·lelament, a més dels corresponents resultats en
salut, la posada en marxa de tots aquests elements ha generat
sinèrgies positives a nivell econòmic i financer.
Concretament pel 2009, l’increment de la despesa
farmacèutica s’ha situat en un 2,34% sent el
mínim històric, 2,13 punts per sota de la mitjana
d’Espanya (4,47%) i per tant un estalvi de 38,7 milions
d’€. Es consolida, així la tendència dels
darrers anys (l’increment promig de la despesa
farmacèutica pel període 2004-2009 se situa en un
4,01%, 5,13 punts menys que pels anys 1998-2003 (9,14%)).
Així, l’increment acumulat és 10,2 punts
inferior respecte la mitjana estatal. En aquest sentit, si
Catalunya s’hagués comportat com la mitjana estatal,
la despesa hauria estat 167,2 milions d’euros més
elevada per aquest període.
Centrant l’anàlisi en els antidepressius i els
ansiolítics, un grup de medicaments prioritzat en el
àmbit de la gestió tant per l’important pes en
la despesa com per la complexitat dels diagnòstics, aquest
grup de medicaments ha presentat un increment promig anual en
nombre d’envasos entre 2004 i 2008 del 3,6%, el què
representa 0,6 punts menys que la mitjana pel conjunt
d’envasos facturats amb recepta mèdica (4,2%). En
relació a la despesa, aquests medicaments han decrescut de
mitjana anual per aquest mateix període un -0,7%, un valor 5
punts inferior a l’increment mitjà anual de la despesa
en receptes mèdiques totals (4,3%).