DECRET 166/2005, de 26 de juliol, pel qual es regula el Comitè Consultiu de Bioètica de Catalunya
- DECRET 166/2005, de 26 de juliol, pel qual es regula el Comitè Consultiu de Bioètica de Catalunya. (Pàg. 23422)
DECRET
166/2005, de 26 de juliol, pel qual es regula el Comitè Consultiu de Bioètica de Catalunya.
La Llei 15/1990, de 9 de juliol, d'ordenació sanitària de Catalunya, que constitueix el marc general de regulació de totes les accions conduents a fer efectiu el dret constitucional a la protecció de la salut, incorporà el reconeixement formal, com a principis informadors dels serveis sanitaris, de la no-discriminació, el respecte a la dignitat de la persona i a la llibertat de l'individu, com també el respecte a la intimitat personal i la confidencialitat en el tractament de la informació.
La preocupació del legislador pel respecte als drets de les persones pacients o usuàries del sistema sanitari, així com la constatació que els criteris que ordenen algunes prioritats en l'assistència sanitària i el progrés en l'àmbit de la salut, sovint associat a la innovació tecnològica i al desenvolupament de la investigació, enfronten els professionals sanitaris a decisions difícils que afecten una diversitat de valors existents en una societat lliure i plural, palesaren la conveniència de potenciar la funció consultiva en el si de l'Administració sanitària en aspectes de bioètica.
La bioètica es basa en l'estudi sistemàtic de la conducta humana en els camps de les ciències biològiques i l'atenció de la salut. L'anàlisi d'aquesta conducta que es fa a partir de principis i valors morals, comporta una reflexió i discussió racional i metòdica que amplia els seus àmbits d'actuació a la prevenció de les patologies, a la recuperació de la salut i a la recerca.
El primer pas fou la regulació dels comitès ètics d'investigació clínica dels centres sanitaris, l'any 1992, a la qual va seguir, un any més tard l'aprovació de la normativa reguladora dels comitès d'ètica assistencial dels centres sanitaris.
Mitjançant l'Ordre del conseller de Salut de 20 de setembre de 1995 (DOGC núm. 2109, de 2.10.1995), es creà la Comissió Assessora de Bioètica amb l'objectiu de crear un espai de deliberació multidisciplinar, amb representació del món de l'assistència, tant de la medicina com de l'infermeria, de la gestió sanitària, de la recerca, del dret i de les humanitats, adequat a les necessitats actuals i investit de l'objectivitat necessària a fi d'orientar les opinions, les aptituds i les propostes. La regulació de la Comissió Assessora fou modificada mitjançant l'Ordre de 17 d'octubre de 2000 (DOGC núm. 3254, de 27.10.2000), i mitjançant l'Ordre de 29 de maig de 2001 (DOGC núm. 3406, d'11.6.2001), adoptà el nom de Comitè de Bioètica de Catalunya.
A més d'atendre consultes diverses i organitzar fòrums de debat ètic, han estat objecte d'estudi per part del Comitè de Bioètica de Catalunya, les guies sobre el consentiment informat, les voluntats anticipades, l'ingrés no voluntari, les teràpies no convencionals, i els continguts formatius en bioètica per als professionals sanitaris, la Carta de drets i deures dels malalts, i s'ha pronunciat sobre els aspectes ètics en el consell genètic de les persones amb demència, l'emmagatzematge i utilització de mostres biològiques i les consideracions ètiques entorn la informació sanitària.
La regulació normativa actual es completa amb el Conveni del Consell d'Europa per a la protecció dels drets humans i la dignitat de l'ésser humà respecte a les aplicacions de la biologia i la medicina (Conveni sobre els drets de l'home i la biomedicina), subscrit el dia 4 d'abril de 1997 i que entrà en vigor a l'Estat espanyol l'1 de gener de 2000; la Llei 21/2000, de 29 de desembre, sobre els drets d'informació concernent la salut i l'autonomia del pacient, i la documentació clínica, i la més recent Llei 41/2002, de 14 de novembre, bàsica reguladora de la autonomia del pacient i dels drets i obligacions en matèria d'informació i documentació clínica.
Davant les noves circumstàncies, de contingut tècnic específic i a vegades altament complex, i en procés de interrelació amb innovacions científiques i tecnològiques, que no es poden dur a terme al marge de les consideracions ètiques i morals, és necessari l'assessorament permanent de solvència contrastada i especialització suficient, per fonamentar amb el màxim rigor les accions més adequades davant l'aparició de conflictes de valors tant en la pràctica clínica com en el terreny de la investigació i de la innovació. A aquest objectiu respon la revisió de la composició de l'actual Comitè de Bioètica de Catalunya i de les seves funcions, aspecte aquest darrer que comporta, també, un canvi de denominació.
La independència de criteris en el funcionament del Comitè de Bioètica és una garantia de servei de tota la ciutadania. Per això, d'una banda, s'amplia la seva composició, als efectes d'assegurar una representativitat més gran de tots els agents implicats, si bé, als efectes de garartir-ne la seva operativitat, es preveu que a més d'en sessió plenària, es pugui actuar a través d'un Comitè Permanent. Ha de comptar amb representació del món de l'assistència, tant de la medicina com de l'infermeria, de la gestió sanitària, de la recerca, del dret i de les humanitats. Igualment, la voluntat de potenciar la neutralitat i la llibertat de les reflexions del Comitè es reflexa en aquest Decret en una sèrie de canvis organitzatius que han de permetre deslligar les funcions administratives i sanitàries competència del Govern i del Departament de Salut i les funcions consultives en matèria de bioètica. Així, d'una banda, es desplaça la figura del president o presidenta des de l'àmbit de l'Administració sanitària cap al món professional i de l'expertesa en la matèria, i d'altra banda, es redefineix, el rol del Departament de Salut, a través la Direcció General de Recursos Sanitaris, que assumeix l'encàrrec de la coordinació de les activitats del Comitè de Bioètica i de donar-li el suport. Aquest aprofundiment en el caràcter consultiu i la independència del Comitè es visualitza amb la nova denominació que se li atorga, Comitè Consultiu de Bioètica de Catalunya.
Per tot el que s'ha exposat, i de conformitat amb el que disposa la Llei 13/1989, de 14 de desembre, d'organització, procediment i règim jurídic de l'Administració de la Generalitat de Catalunya, a proposta de la consellera de Salut, i amb la deliberació prèvia del Govern,
Decreto:
Article 1
Aquest Decret té per objecte la regulació del Comitè Consultiu de Bioètica de Catalunya, com a òrgan assessor del Govern i de l'Administració de la Generalitat de Catalunya i la comunitat científica en matèria de bioètica, i fòrum de referència en el debat bioètic.
El Comitè s'adscriu al Departament de Salut, sota la coordinació de la Direcció General de Recursos Sanitaris.
Article 2
2.1 El Comitè Consultiu de Bioètica de Catalunya té la composició següent:
Un president o presidenta nomenat o nomenada d'entre els/les vocals del Comitè que no actuen en representació de l'Administració de la Generalitat de Catalunya.
Un vicepresident primer o vicepresidenta primera i un vicepresident segon o vicepresidenta segona nomenats d'entre els vocals del Comitè.
Vocalies:
Set representants del Departament de Salut i organismes que en depenen.
Un/una representant del Departament de Benestar i Família.
Un/una representant del Departament de Justícia.
Un/una representant del Departament d'Educació.
Un/una representant del Departament de Medi Ambient i Habitatge.
Un/una representant del Departament d'Universitats, Recerca i Societat de la Informació.
Un/una representant del Consell de Col·legis de Metges de Catalunya.
Un/una representant del Consell de Col·legis de Diplomats d'Infermeria de Catalunya.
Un/una representant del Consell de Col·legis de Farmacèutics de Catalunya.
Un/una representant dels Comitès d'Ètica Assistencial.
Un/una representant dels Comitès Ètics d'Investigació Clínica.
Cinc professionals de l'àmbit de la bioètica.
Set professionals sanitaris i no sanitaris amb interès per les qüestions d'ètica.
Tres professionals juristes amb interès per les qüestions de bioètica.
Una persona en representació dels serveis d'atenció als usuaris dels centres sanitaris.
Un/una representant de la Comissió Assessora de Tractament de la Informació Confidencial.
Un/una representant de la Comissió Assessora sobre Tècniques de Reproducció Assistida.
Un/una representant de la Comissió de Recerca en Biomedecina.
Un coordinador o coordinadora del Comitè, que serà el director o directora general de Recursos Sanitaris, que té com a funció principal garantir el suport tècnic i administratiu a les tasques del Comitè, així com auxiliar al president o presidenta en aquelles funcions que li siguin encomanades.
Actuarà com secretari o secretària, amb veu però sense vot, el/la responsable de bioètica de la Direcció General de Recursos Sanitaris.
2.2 Els presidents o presidentes de les comissions o dels grups de treball que el Departament de Salut pugui constituir sobre altres qüestions o matèries, quan aquestes tinguin implicacions bioètiques, s'integraran com a membres del Comitè Consultiu de Bioètica de Catalunya, amb l'acord previ del Ple, a proposta del Comitè Permanent a què fa referència l'article 4.
2.3 Les persones membres del Comitè Consultiu de Bioètica de Catalunya són nomenades pel conseller o consellera de Salut, per un període de tres anys. Els titulars dels departaments de la Generalitat i les entitats que tenen representació en el Comitè proposaran les persones que els representin.
2.4 Amb l'objectiu de perseguir la paritat de gènere, els nomenaments fets a l'empara d'aquest article tendiran a assolir una participació mínima del 40% d'ambdós gèneres.
Article 3
Corresponen al Comitè Consultiu de Bioètica de Catalunya les funcions següents:
a) Prestar assessorament en aspectes de la bioètica al Govern de la Generalitat i als distints departaments i organismes que integren l'Administració de la Generalitat en la determinació d'aquelles polítiques en què calgui ponderar, entre d'altres, aspectes ètics.
b) Formular recomanacions i protocols d'actuació que ajudin el Govern i els professionals del sistema sanitari a garantir, tant en l'exercici assistencial com docent i d'investigació, el respecte per la dignitat de les persones, especialment en situacions de controvèrsia o conflicte, i orientar els debats que es produeixin en l'àmbit biosanitari.
c) Emetre informes en relació amb aquelles qüestions que plantegin implicacions ètiques en relació amb els avenços de la investigació en biomedicica i en ciències de la salut.
d) Organitzar simposis, reunions i sessions de treball, per tal de difondre i analitzar els coneixements i les recomanacions en el camp de la bioètica.
e) Fomentar la formació i la informació de la comunitat científica i mèdica i del conjunt de la societat en general, posant de relleu la necessitat de confrontar el coneixement científic i mèdic amb altres àmbits del coneixement, jurídic, filosòfic, social, ètic o d'altres.
Article 4
4.1 El Comitè Consultiu de Bioètica de Catalunya ha de constituir una Comissió Permanent, amb funcions de coordinació dels grups de treball que es creïn a l'empara de l'article 5 i de preparació de les reunions del Comitè. Amb caràcter excepcional, a sol·licitud del conseller o consellera de Salut, en aquells temes en relació amb els quals calgui una resposta immediata, incompatible amb la convocatòria d'una reunió ordinària o extraordinària del Ple, la Comissió Permanent pot reunir-se amb funcions consultives. La urgència del tema haurà de ser valorada per la Presidència, que ha de convocar, a aquests efectes, el Ple del Comitè en un termini no superior a una setmana, per al debat i ratificació, si escau, del pronunciament de la Comissió Permanent.
4.2 La Comissió Permanent és integrada pel president o presidenta, els dos vicepresidents o vicepresidentes, el coordinador o coordinadora i un màxim de dos vocals més designats pel president o presidenta. Actua com a secretari o secretària la mateixa persona que ho és del Ple.
Article 5
5.1 Per tal d'optimitzar l'assessorament en àrees específiques del camp de la bioètica i millorar el desenvolupament de les funcions del Comitè Consultiu de Bioètica de Catalunya es poden constituir grups de treball, sota la coordinació d'un membre del Comitè.
5.2 En els grups de treball, quan la naturalesa o l'especificitat del tema així ho aconselli, a proposta del coordinador del grup, si poden integrar col·laboracions externes d'entre professionals de reconeguda expertesa en l'àmbit material de què es tracti.
5.3 Els treballs que dimanin dels grups de treball s'han de sotmetre a la consideració del Comitè Consultiu de Bioètica de Catalunya, reunit en Ple, per a la seva discussió i aprovació, si escau.
Article 6
6.1 El Comitè Consultiu de Bioètica de Catalunya ha de fixar les seves normes de funcionament intern, que, en tot cas, s'ajustaran a les disposicions generals reguladores del funcionament dels òrgans col·legiats.
6.2 El Comitè s'ha de reunir en sessió ordinària una vegada cada trimestre. Sens perjudici d'això, es pot reunir en sessió extraordinària, amb la convocatòria prèvia del president o presidenta.
Article 7
El Comitè Consultiu de Bioètica Catalunya ha d'elaborar un informe anual d'activitats, que s'ha de presentar al conseller o consellera de Salut.
Article 8
Els membres del Comitè Consultiu de Bioètica de Catalunya que no siguin nomenats per raó del seu càrrec a l'Administració de la Generalitat tenen dret a percebre dietes per a l'assistència a les reunions dins dels límits que preveu la normativa de l'Administració de la Generalitat de Catalunya d'aplicació.
Disposició addicional única
Atesa la seva vinculació amb l'àmbit de la bioètica, la Comissió Assessora de Tractament de la Informació Confidencial i la Comissió Assessora sobre Tècniques de Reproducció Humana Assistida a Catalunya mantenen la seva actual composició i les funcions que tenen atribuïdes, a l'empara de les seves normes específiques, i continuen mantenint la seva vinculació com a grups de treball estables del Comitè Consultiu de Bioètica de Catalunya, tal com ja assenyalava l'Ordre de 20 de setembre de 1995. La mateixa condició ha de tenir la Comissió de Recerca en Biomedicina o qualsevol comissió que es pugui crear i que presenti característiques similars de gran vinculació amb la bioètica.
Disposició derogatòria
Es deroguen l'Ordre de 20 de setembre de 1995, de creació de la Comissió Assessora de Bioètica; l'Ordre de 17 d'octubre de 2000, per la qual es modifica la composició de la Comissió Assessoria de Bioètica i l'Ordre de 29 de maig de 2001, per la qual es dóna publicitat al canvi de denominació de la Comissió Assessora de Bioètica, que passa a ser Comitè de Bioètica de Catalunya.
Disposició final única
Aquest Decret entrarà en vigor l'endemà de la seva publicació al DOGC.
Barcelona, 26 de juliol de 2005
Pasqual Maragall i Mira
President de la Generalitat de Catalunya
Marina Geli i Fàbrega
Consellera de Salut
CORRECCIÓ D'ERRADES al Decret 166/2005, de 26 de juliol
Per a més informació: Comitè de bioètica de Catalunya
- més...
