El Departament de Salut ha organitzat l’acte per millorar el coneixement sobre les activitats d’informació sanitària que s’estan desenvolupant en el nostre entorn.

Entre altres temes, s’ha presentat el model del Regne Unit i s’han estudiat les necessitats d’informació, la metodologia emprada, els processos de suport i l’aplicació de les noves tecnologies en aquest camp.


Aquesta setmana ha tingut lloc la II Jornada de Col·laboració de Centres d’Informació de Medicaments, organitzada pel Centre d'Informació de Medicaments de Catalunya (CedimCat) i la Subdirecció General de Farmàcia i Productes Sanitaris del Departament de Salut, amb la col·laboració de Chiesi.

El lema de la Jornada ha estat “la informació de medicaments als pacients”, ja que durant l’última dècada el paper dels pacients en el sistema sanitari s’ha transformat profundament. Els ciutadans, cada vegada més informats, busquen activament informació sobre la seva salut que complementi la que reben dels professionals sanitaris. En aquest context, les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC) hi tenen un paper clau. Internet, que ja està present en més de la meitat de les llars, s’ha convertit en una font d’informació habitual, i s’estima que vuit de cada deu internautes espanyols s’adrecen a la xarxa per cercar informació sobre salut. Aquesta informació no sempre és de qualitat ni està contrastada.

La conferència inaugural ha estat a càrrec de Ruth Cartwright, del Servei d’Informació de Medicaments de Trent (Regne Unit), pertanyent al National Health Service Direct, que ha explicat com s’atenen les consultes sobre medicaments que plantegen els pacients en el Regne Unit.

La Jornada també ha comptat amb la participació de professionals de reconegut prestigi d’altres centres d’informació autonòmics com ara l’Escola Andalusa de Salut Pública. També hi han participat Maria Font, del Comitè Directiu de la Societat Internacional de Butlletins de Medicaments, Joan Gené de Forumclínic, Núria Torres de Sanitat Respon i Ester Amado, de l’àrea de l’atenció primària.

Les conclusions de la Jornada han estat:
1. La comunicació amb els pacients requereix habilitats addicionals i és diferent de la que s’utilitza amb professionals sanitaris.
2. Els pacients volen disposar de més informació sobre les seves malalties, les opcions terapèutiques disponibles, els seus efectes adversos i els resultats clínics previsibles. Volen participar en les decisions terapèutiques que els afecten directament.
3. Els farmacèutics tenen un paper en el marc de l’equip multidisciplinari per elaborar la informació en els diferents suports disponibles, en la formació a altres professionals sanitaris, en l’avaluació del compliment i en la investigació.
4. La heterogeneïtat de la població de gent gran fa recomanable evitar generalitzacions excessives i apostar per individualitzar el tracte sanitari.
5. Hi ha una valoració positiva de la població de gent gran cap a la tasca professional dels farmacèutics comunitaris, i especialment es posa de manifest en els entorns rurals.
6. La formació sobre medicaments adreçada a pacients a partir de la formació de pacients formadors és una línia interessant perquè està lligada a la malaltia concreta que pateixen i perquè és una formació transversal en l’ús adequat de medicaments i en la tasca amb els farmacèutics comunitaris. A més, té beneficis en l’ús correcte dels medicaments i en el compliment de la teràpia.
7. És convenient establir acords de col·laboració entre els col·legis de farmacèutics, les escoles de pacients d’altres comunitats autònomes i la Xarxa Ciutadana de Formadors en Seguretat dels Pacients de l’SNS per a la disponibilitat dels seus materials a les oficines de farmàcia i als centres de salut.
8. La implementació de la nova legislació europea, que autoritza a la indústria farmacèutica a informar els pacients i els ciutadans sobre els medicaments de prescripció, tindrà un impacte potencialment rellevant sobre la demanda de medicaments i, en conseqüència, sobre la despesa farmacèutica.
9. El rol de les institucions sanitàries i de la informació independent hauria de prendre un rol més actiu en la producció d’informació orientada a les necessitats dels ciutadans.
10. Internet i les comunitats virtuals aporten una esperança en l’atenció a les malalties cròniques ja que l’entorn promou l’autonomia dels pacients.
11. La intel·ligència col·lectiva de les comunitats virtuals de pacients segurament frenarà la medicalització creixent de la nostra societat.
12. La informació no es construeix individualment sinó col·lectivament.
13. Gairebé 30.000 consultes relacionades amb els medicaments van ser ateses per Sanitat Respon durant el 2010 i més de 23.000 en el que portem de 2011.
14. Sanitat Respon és un recurs útil també per resoldre dubtes relacionats amb els medicaments.
15. Un 82% de les persones que fan consultes per dubtes relacionats amb els medicaments són dones.