És una sal química derivada del nitrogen que, a concentracions baixes, es troba de forma natural en l’aigua i el sòl.

 

La presència de nitrats en les aigües de subministrament públic és deguda a la contaminació de les aigües naturals per compostos nitrogenats.

Es pot parlar de dos tipus principals de fonts de contaminació de les aigües naturals per compostos nitrogenats: la contaminació puntual i la dispersa. El primer cas s’associa a activitats d’origen industrial, ramader o urbà (abocament de residus industrials, d’aigües residuals urbanes o d’efluents orgànics de les explotacions ramaderes; lixiviació d’abocadors, etc.) mentre que en el cas de la contaminació dispersa o difosa, l’activitat agronòmica n’és la causa principal.

Si bé les fonts de contaminació puntual poden exercir un gran impacte sobre les aigües superficials o sobre localitzacions concretes de les aigües subterrànies, les pràctiques d’adob amb fertilitzants (orgànics o inorgànics) són generalment les causants de la contaminació generalitzada de les aigües subterrànies.

Determinats processos de potabilització d’aigües naturals destinades al subministrament a la població, com és el cas de la desinfecció, comporten l’oxidació dels compostos nitrogenats (com l’amoni i els nitrits) a nitrats. Per tant, en les aigües de consum públic la presència de nitrats és conseqüència del contingut d’aquest compost en les aigües naturals i de la transformació dels altres compostos nitrogenats a nitrats, a causa de la necessària desinfecció.

 

La ingestió de nitrats no és exclusiva de l’aigua de beguda, ja que aquest compost es pot trobar en molts aliments.

Algunes espècies vegetals, especialment les bledes, els espinacs i l’enciam, tenen gran capacitat d’acumulació de nitrats. El grau d’acumulació no depèn només del tipus i varietat genètica sinó també de la temperatura, la llum solar, el nitrogen disponible i el tipus de conreu.

Les sals sòdiques i potàssiques dels nitrats i dels nitrits s’utilitzen com a additius conservants d’aliments, especialment de determinats productes carnis, ja que el nitrit impedeix de forma molt eficaç el creixement d’espores de Clostridium botulinum i, per tant, la formació de la toxina botulínica.

Alguns estudis realitzats en diferents comunitats indiquen que la ingesta mitjana de nitrats a través de la dieta (exclosa l’aigua de beguda) és d’uns 50 mg/dia.

 

Des de fa temps s’ha posat de manifest que el principal efecte perjudicial per a la salut derivat de la ingesta de nitrats i nitrits és la metahemoglobinèmia, és a dir, un increment de metahemoglobina a la sang, que és una hemoglobina modificada (oxidada) incapaç de fixar l’oxigen i provoca limitacions del seu transport als teixits. En condicions normals hi ha un mecanisme enzimàtic capaç de restablir l’alteració i reduir la metahemoglobina una altra vegada a hemoglobina.

Quan la metahemoglobinèmia és elevada, la primera manifestació clínica és la cianosi, generalment associada a una tonalitat blavosa de la pell. Els nitrits presents a l’organisme, tant si són ingerits directament com si provenen de la reducció dels nitrats, un cop absorbits i presents a la sang són capaços de transformar l’hemoglobina en metahemoglobina i poden causar metahemoglobinèmia.

D’altra banda, s’ha estudiat la possible associació de la ingesta de nitrats amb el càncer. Els nitrats no són carcinògens per als animals de laboratori. Sembla que els nitrits tampoc no ho són per ells mateixos, però poden reaccionar amb altres compostos (amines i amides) i formar derivats N-nitrosos. Molts compostos N-nitrosos s’han descrit com a carcinògens en animals d’experimentació. Aquestes reaccions de nitrosació poden produir-se durant la maduració o el processament dels aliments o bé en el mateix organisme (generalment l’estómac) a partir dels precursors.

En la valoració del risc de formació de nitrosamines i nitrosamides cal tenir en compte que a través de la dieta també es poden ingerir inhibidors o potenciadors de les reaccions de nitrosació.
 

El grup poblacional que presenta més risc són els lactants alimentats exclusivament amb llet artificial.

Entre la resta de la població, les persones que podrien patir efectes adversos són aquelles que presenten alteracions que provoquen un augment de la formació de nitrits, que tenen una hemoglobina anòmala o que pateixen mancances en el sistema enzimàtic encarregat de transformar la metahemoglobina en hemoglobina. Entre aquestes persones hi ha:

Les dones embarassades.
Les persones amb hipoclorhídria gàstrica natural o provocada per tractaments antiàcids (úlcera pèptica, gastritis crònica).
Les persones amb dèficits hereditaris de metahemoglobina-reductasa o de NADH.
Les persones amb hemoglobina anòmala.

 

Pel que fa als efectes crònics, l’any 1995, el JECFA (FAO-OMS) va confirmar la ingesta diària admissible (IDA) dels nitrats en 0-3,65 mg/kg de pes corporal i dia, i va establir la ingesta diària admissible dels nitrits en 0-0,06 mg/kg.

Per tant, per a una persona de 60 kg , la ingesta admissible per als nitrats en el cas més desfavorable és de 219 mg al dia. Aquestes IDA, establertes per als adults, no s’han d’aplicar a infants menors de tres mesos d’edat perquè la presència d’hemoglobina fetal a la sang (més fàcilment oxidable a metahemoglobina), l’acidesa més baixa del seu estómac (que afavoreix la reducció de nitrats a nitrits) i les mancances en el sistema enzimàtic capaç de transformar la metahemoglobina en hemoglobina, els fan més susceptibles de patir els efectes perjudicials de la metahemoglobinèmia.

Per prevenir els efectes aguts de la metahemoglobinèmia en els nadons, l’any 2004, l 'OMS confirmà un valor màxim orientatiu de 50 mg/l de nitrats en l’aigua de consum. Aquest valor va ser establert exclusivament per prevenir la metahemoglobinèmia, tot indicant que el grup més vulnerable són els nadons menors de tres mesos alimentats amb llet artificial. L'OMS indicà que disposava d’àmplia informació epidemiològica que justificava el valor recomanat. Pel que fa als nitrits, l'OMS acceptà per al nitrit i el nitrat una potència relativa respecte a la formació de metahemoglobina de 10:1 (en termes molars) i proposà per als nitrits un valor guia provisional de 3 mg/l en relació amb els efectes aguts.

Respecte als possibles efectes a llarg termini, l'OMS va proposar un valor guia de 0,2 mg/l de nitrits.

No obstant això, com que els nitrats i els nitrits poden estar presents alhora en l’aigua de beguda, l'OMS va indicar que la suma de les relacions entre la concentració i el valor guia dels dos paràmetres (50 mg/l per als nitrats i 3 mg/l per als nitrits) no havia de superar la unitat.

[nitrat]/50 + [nitrit]/3 <= 1

A la Directiva comunitària que regula la qualitat de les aigües destinades al consum humà els valors màxims admesos són 50 mg/l de nitrats i 0,5 mg/l de nitrits. A l’Estat espanyol la norma que transposa l’esmentada directiva (RD 140/2033) també estableix un valor paramètric de 50 mg/l de nitrats. En canvi, per als nitrits és molt més rigorosa en la concentració màxima a sortida de tractament (0,1 mg/l) mentre que manté els 0,5 mg/l en l’aigua de la xarxa de distribució.
 

Cap país considera que el límit admissible de nitrats en l’aigua de consum sigui de 10 mg de nitrat/L. Pot ser que hi hagi una certa confusió en aquest sentit, perquè l’Agència de Protecció Medioambiental dels Estats Units d’Amèrica (EPA) estableix en la seva regulació que la concentració màxima de nitrats en l’aigua de beguda és de 10 mg/l de nitrogen, la qual cosa és aproximadament el mateix que dir 50 mg/l de nitrats. Són formes diferents d’expressar una mateixa concentració.

La concentració de 50 mg/l de nitrats és la màxima que recomana l´Organització Mundial de la Salut i equival exactament a 11,3 mg/l de nitrogen.
 

El grup de més risc són els lactants alimentats amb llet artificial. En cas que s’hagin de preparar biberons per als nadons s’ha d’utilitzar aigua de la millor qualitat possible, amb garantia microbiològica i amb continguts de nitrats inferiors a 50 mg/l.

Qualsevol persona inclosa en els grups poblacionals de risc hauria d’abstenir-se de beure i preparar aliments amb aigua que superi els 50 mg/l de nitrats. En cas de dubte, fóra convenient consultar-ho amb el metge de capçalera.

El contingut elevat de nitrats en les aigües de proveïment no en limita la utilització per a altres usos domèstics que no impliquin la ingestió, com dutxar-se, rentar la roba o rentar els utensilis de cuina.
 

No, en bullir l’aigua els nitrats no desapareixen.  

L’ebullició de l’aigua provoca la concentració de les sals dissoltes. En cuinar els aliments, especialment els brous, augmenta la concentració de nitrats. Per tant, es recomanable que les persones incloses en els grups de risc (nadons, dones embarassades, persones amb malalties d’estómac amb tractament, etc.) no utilitzin aigua de la xarxa que supera els 50 mg/l per coure aliments. La resta de les persones poden utilitzar l’aigua per cuinar.  

Tothom pot rentar els aliments amb aigua de la xarxa, perquè la quantitat de nitrats que pot quedar retinguda en els aliments és mínima.
 

Encara que l’aigua tingui elevats continguts de nitrats, es pot utilitzar per dutxar-se, rentar la roba o els estris de cuina, sense risc per a la salut.  

Caldria pensar que calen les mateixes restriccions que per a les persones. Cal consultar al veterinari si per les característiques de cada animal de companyia aquest s’ha de considerar com a sensible a la ingesta de nitrats.
 

Les xarxes que subministren de forma constant aigua de consum públic amb continguts superiors a 50 mg/l representen aproximadament un 6% de les xarxes censades pel Departament de Salut. Un 3% més superen el valor paramètric de nitrats de forma variable o esporàdica. El conjunt d’aquestes xarxes proveeixen aproximadament l’1% de la població de Catalunya. No estan localitzades en àrees concretes del territori de Catalunya (dades del 2004 del Programa de vigilància de la qualitat fisicoquímica de les aigües de consum públic ).

Si bé hi ha delimitades zones vulnerables, on la totalitat de l’aqüífer està contaminat per nitrats d’origen agrari, no totes les xarxes de distribució dels municipis inclosos en aquestes zones distribueixen aigua de consum que superi els 50 mg/l de nitrats, ja que poden utilitzar per al proveïment aigües naturals de la zona, no contaminades, o distribuir aigua captada en zones llunyanes.

En canvi, algunes xarxes de distribució de municipis no inclosos en les zones vulnerables poden estar distribuint aigua amb continguts elevats de nitrats, ja que l’origen de la contaminació de les aigües naturals pot provenir d'una font puntual i no afectar tot l’aqüífer o bé no es pot atribuir a les pràctiques agràries.

 

El subministrament d’aigües de consum és competència municipal. L’ajuntament pot prestar el servei directament o a través d’una empresa gestora. En qualsevol cas, l’ajuntament ha de garantir el subministrament d’aigua apta per al consum.

Les entitats gestores del subministrament estan obligades a realitzar autocontrols de la qualitat de l’aigua que distribueixen. La periodicitat de les determinacions de nitrats depèn dels cabal distribuït en cada zona de subministrament. Pel que fa a les zones més petites, han de fer una determinació cada 5 anys i quan la zona abasta més de 100 m 3 /d n’han de fer una cada any. A més, si en el Programa de vigilància del Departament de Salut es detecta un incompliment del valor paramètric, es requereix a les companyies d’aigua fer-hi controls addicionals.

Podeu conèixer els nivells de nitrats de l’aigua de la vostra zona de subministrament consultant a l’ajuntament o directament a l’entitat gestora del servei municipal.

 

Els nitrats no s’eliminen per filtració física o ebullició. Hi ha sistemes de tractament específics d’eliminació de nitrats, la instal·lació dels quals pot resultar adequada per als tractaments de xarxes públiques, però cal valorar la seva idoneïtat en xarxes de distribució particulars, per les seves característiques tècniques i pel cost econòmic que representen. No tots els aparells que hi ha al mercat pensats per ser instal·lats a les cases estan dissenyats per a l'eliminació de nitrats.  

Les actuacions del Departament de Salut relacionades amb la presència de nitrats en les aigües de consum es centren en el control de la qualitat fisicoquímica de les aigües i en actuacions específiques per tal de minimitzar-ne el risc.

A banda dels autocontrols analítics que han de realitzar els ajuntaments o les entitats gestores del subministrament d’aigua per donar compliment al Reial decret 140/2003, la Direcció General de Salut Pública, mitjançant el Programa de control de la qualitat fisicoquímica de les aigüesde consum, realitza analítiques completes de forma periòdica. Aquestes dades permeten efectuar l’avaluació del risc per a la salut dels consumidors d’aigua amb continguts elevats de nitrats i desencadenen un seguit d’actuacions sanitàries encaminades a protegir la salut de la població.

Tots els resultats de les anàlisis efectuades a les xarxes de distribució són trameses a les entitats locals. Quan es detecta algun problema, com el fet de superar el valor paramètric admissible de nitrats, els resultats analítics s’acompanyen d’una valoració de la qualitat de l’aigua i d’un informe tècnic que insta els responsables del subministrament a efectuar les actuacions oportunes.

En el cas dels nitrats, les actuacions depenen de les condicions del sistema de subministrament i de les possibilitats de la zona en relació amb els recursos hidràulics disponibles.

Si, malgrat això, no es pot aplicar cap solució de manera immediata i les xarxes de subministrament no poden rebaixar els nivells de nitrats per sota del valor paramètric, el Departament de Salut centra les actuacions en la informació a la població, especialment dirigida als grups de risc, a través dels metges i pediatres d’assistència primària com a agents d’educació sanitària. Els sanitaris han rebut directrius per recomanar a les persones pertanyents als diferents grups de risc que s’abstinguin de consumir aigua de la xarxa de subministrament públic, quan el contingut de nitrats superi el valor paramètric admissible.

Amb independència d’aquestes actuacions, cada cop que els Serveis territorials del Departament de Salut tenen coneixement d’un nou incompliment del valor paramètric de nitrats indiquen, d’acord amb el que estableix l'article 27 del RD 140/03, la informació que ha de lliurar el gestor als seus usuaris, de forma periòdica, fins que no s’hagi comprovat que els nivells de nitrats són inferiors a 50 mg/l.
 

 

Les actuacions del Departament de Salut relacionades amb la presència de nitrats en les aigües de consum es centren en el control de la qualitat fisicoquímica de les aigües i en actuacions específiques per tal de minimitzar-ne el risc.

A banda dels autocontrols analítics que han de realitzar els ajuntaments o les entitats gestores del subministrament d’aigua per donar compliment al Reial decret 140/2003, la Direcció General de Salut Pública, mitjançant el Programa de control de la qualitat fisicoquímica de les aigüesde consum, realitza analítiques completes de forma periòdica. Aquestes dades permeten efectuar l’avaluació del risc per a la salut dels consumidors d’aigua amb continguts elevats de nitrats i desencadenen un seguit d’actuacions sanitàries encaminades a protegir la salut de la població.

Tots els resultats de les anàlisis efectuades a les xarxes de distribució són trameses a les entitats locals. Quan es detecta algun problema, com el fet de superar el valor paramètric admissible de nitrats, els resultats analítics s’acompanyen d’una valoració de la qualitat de l’aigua i d’un informe tècnic que insta els responsables del subministrament a efectuar les actuacions oportunes.

En el cas dels nitrats, les actuacions depenen de les condicions del sistema de subministrament i de les possibilitats de la zona en relació amb els recursos hidràulics disponibles.

Si, malgrat això, no es pot aplicar cap solució de manera immediata i les xarxes de subministrament no poden rebaixar els nivells de nitrats per sota del valor paramètric, el Departament de Salut centra les actuacions en la informació a la població, especialment dirigida als grups de risc, a través dels metges i pediatres d’assistència primària com a agents d’educació sanitària. Els sanitaris han rebut directrius per recomanar a les persones pertanyents als diferents grups de risc que s’abstinguin de consumir aigua de la xarxa de subministrament públic, quan el contingut de nitrats superi el valor paramètric admissible.

Amb independència d’aquestes actuacions, cada cop que els Serveis territorials del Departament de Salut tenen coneixement d’un nou incompliment del valor paramètric de nitrats indiquen, d’acord amb el que estableix l'article 27 del RD 140/03, la informació que ha de lliurar el gestor als seus usuaris, de forma periòdica, fins que no s’hagi comprovat que els nivells de nitrats són inferiors a 50 mg/l.