Tota la població demandant
d'ambdós sexes de 15 anys o més. Els grups d'edat sobre
els quals pot tenir més importància el consell i la
prescripció de l'exercici físic són les dones de 15
anys i més, i els homes de 25 anys i més.
Com a mínim s'han d'acumular 30
minuts d'activitat d'intensitat moderada 5 dies per setmana. Cal
explicar al pacient que l'activitat física és
necessària per millorar el funcionament del seu cos, buscant
exemples que facilitin la visualització interna dels canvis
que s'operen al seu organisme en realitzar l'exercici. A les dones
entre 15 i 24 anys que no realitzin activitat física
regularment, se'ls ha de proposar la pràctica d'exercicis de
tipus no competitiu: ball, aeròbic i jazz, per exemple.
També als joves obesos i als qui pateixin problemes
psicològics, se'ls ha de recomanar la pràctica regular
d'exercici físic. Per a les persones de 25 a 44 anys cal
aprofitar qualsevol demanda mèdica, d'infermeria o
revisió per recomanar l'exercici físic: disminuint la
utilització dels vehicles amb motor, pujant escales, fent
esport al temps de lleure.
A les persones majors de 45 anys,
se'ls ha d'informar que les patologies que puguin començar a
aparèixer no són contraindicacions per a la pràctica
d'exercici físic adequat.
|
3. FREQÜÈNCIA DEL CONSELL |
El consell per a l'exercici físic s'ha
de fer sempre que els professionals sanitaris ho considerin
oportú: és recomanable de fer-ho com a mínim un cop
cada dos anys.
|
4. ESTRATÈGIES PER AUGMENTAR-NE L'EFECTIVITAT |
Cal investigar els tipus d'activitat
física que fa el pacient a la seva vida quotidiana i
prendre-ho com a punt de partida per a la introducció de les
modificacions que es considerin convenients. No convé
recomanar uns tipus d'exercici físic que siguin incompatibles
amb la situació socioeconòmica i els altres hàbits
del pacient. Cal informar el pacient sobre com realitzar l'exercici
físic d'una forma segura i proposar-li objectius que estiguin
d'acord amb la seva situació particular. El
consell alimentari relacionat amb l'obesitat, excès de
pes o altres desequilibris alimentaris s'hauria de vincular amb la
prescripció de l'exercici físic. L'objectiu inicial ha de
ser un petit increment de l'activitat física i progressivament
s'han d'anar assolint objectius més elevats.
Els sanitaris han de preguntar al pacient
si fa exercici físic i fer-ho constar a la història
clínica. En cas que en faci, cal quantificar la seva
pràctica. Cal proposar un increment adequat a les seves
característiques particulars. Si no en fa, cal informar-lo
dels avantatges que li suposaria per a la seva salut començar
a fer activitat física de forma moderada.
|
5. OBSERVACIONS ESPECÍFIQUES |
S'ha de tenir en compte que la
pràctica d'exercici físic de forma regular influeix de
manera positiva en l'adopció d'altres comportaments
saludables, com són una alimentació més equilibrada
i una disminució del consum de tabac i alcohol. Qualsevol
tipus d'activitat física ha d'estar d'acord amb l'edat, el
sexe, la fisiologia, els antecedents personals i patològics i
les característiques ambientals. La prescripció
d'exercici físic ha de tenir en compte el tipus d'activitat,
la freqüència, la intensitat i la durada de l'activitat,
així com també la recuperació posterior.
Als pacients d'hipertensió arterial,
obesitat, diabetis mellitus (tant de tipus I com de tipus
II), estrès, osteoporosi i cardiopatia isquèmica, se'ls
ha de prescriure l'exercici físic regular i pautat, com a
element terapèutic.
