Extracte normatiu dels drets en l’assistència sanitària en l'àmbit de l’estrangeria


--------------------------------------------------------------------------------

Segons aquesta normativa, en general és exigible com a únic requeriment als estrangers per a accedir en igualtat de condicions que els espanyols als serveis públics de salut (Targeta sanitària individual) la seva identificació i l’empadronament.


--------------------------------------------------------------------------------

L’article 13 de la Constitució espanyola estableix que els estrangers gaudeixen a Espanya de les llibertats públiques que garanteix el seu títol 1, en els termes que estableixen els tractats i la Llei. En aplicació d’aquest mandat constitucional, es va aprovar la Llei orgànica 7/1985, d'1 de juliol, sobre drets i llibertats dels estrangers a Espanya, la qual es referia més als requisits per assolir l’estatut dels residents legals, i, molt especialment, al control de l’entrada, la permanència i la sortida dels estrangers del territori de l’Estat, que als drets i a l’estatut jurídic dels residents legals.



L’actual Llei d’estrangeria



El pas d’una perspectiva en què predomina el control dels fluxos migratoris a una altra en què predomina la preocupació per la integració dels immigrants residents, es posa de manifest en la nova Llei orgànica 4/2000, d'11 de gener, sobre drets i llibertats dels estrangers a Espanya i la seva integració social, modificada per la Llei orgànica 8/2000, de 22 de desembre, de reforma de la Llei orgànica 4/2000. La Llei orgànica 4/2000 derogà la Llei orgànica 7/1985 en la seva totalitat, i recull, en el seu títol 1, molt afectat per la reforma de la Llei orgànica 8/2000, un catàleg dels drets que corresponen als estrangers, més detallat, que el de la legislació anterior.



En l’àmbit específic de la salut, i segons la llei vigent, l’art. 12 de la Llei 4/2000, no ha estat modificat i és el següent :



Artículo 12. Derecho a la asistencia sanitaria.



1. Los extranjeros que se encuentren en España inscritos en el padrón del municipio en el que residan habitualmente, tienen derecho a la asistencia sanitaria en las mismas condiciones que los españoles.



2. Los extranjeros que se encuentren en España tienen derecho a la asistencia sanitaria pública de urgencia ante la contracción de enfermedades graves o accidentes, cualquiera que sea su causa, y a la continuidad de dicha atención hasta la situación de alta médica.



3. Los extranjeros menores de dieciocho años que se encuentren en España tienen derecho a la asistencia sanitaria en las mismas condiciones que los españoles.



4. Las extranjeras embarazadas que se encuentren en España tendrán derecho a la asistencia sanitaria durante el embarazo, parto y postparto.



Text refós de la Llei d'estrangeria (Llei 4/2000 amb la incorporació de les modifiacions de les Lleis 8/2000, 11/2003 i 14/2003)



El Decret 188/2001, de 26 de juny, dels estrangers i la seva integració social a Catalunya (DOGC núm. 3431, de 16/07/2001) desenvolupa, a Catalunya, la Llei d'estrangeria.



El seu article 7 és el que es refereix al Dret a l’assistència sanitària i diu :



Article 7



Dret a l’assistència sanitària



7.1 El Departament de Sanitat i Seguretat Social ha de garantir el dret dels estrangers que es trobin a Catalunya, inscrits en el padró d’un municipi de Catalunya en què resideixin habitualment, a l’assistència sanitària, en les mateixes condicions que la resta de ciutadans, d’acord amb el que disposa l’article 12.1 de la Llei orgànica 4/2000, d'11 de gener.



Els procediments i els requisits per al reconeixement del dret a l’assistència sanitària pública dels estrangers esmentats seran els mateixos que els establerts per a la resta de ciutadans, sense que, en cap cas, se’ls pugui exigir el compliment d’altres requisits addicionals.



7.2 De conformitat amb el que preveu la Convenció de les Nacions Unides sobre els Drets del Nen de 1989, ratificada per Espanya en 1990, l’article 10.3 de la Llei orgànica de protecció jurídica del menor i l’article 12.3 de la Llei orgànica 4/2000, d'11 de gener, els estrangers menors de divuit anys que es troben en el territori de Catalunya tenen dret a l’assistència sanitària pública, en les mateixes condicions que la resta de ciutadans, sense que, en cap cas, es pugui condicionar el reconeixement d’aquest dret a la inscripció en el padró del municipi on resideixin ni a cap altre requisit addicional.



7.3 El Departament de Sanitat i Seguretat Social adoptarà, en l’àmbit de les seves competències, les mesures necessàries per garantir el dret a l’assistència sanitària pública, de les estrangeres embarassades que es trobin a Catalunya durant l’embaràs, el part i el postpart, d’acord amb el que disposa l’article 12.4 de la Llei orgànica 4/2000, d'11 de gener, sense que, en cap cas, es pugui condicionar el reconeixement d’aquest dret a la inscripció en el padró del municipi on resideixin.



7.4 El Departament de Sanitat i Seguretat Social adoptarà, en l’àmbit de les seves competències, les mesures oportunes per garantir el dret dels estrangers que es trobin a Catalunya, no residents i que no estiguin inclosos en cap dels col·lectius referits en els apartats anteriors, a l’assistència sanitària pública d’urgència davant la contracció de malalties greus o accidents, sigui quina sigui la seva causa, i a la continuïtat de dita atenció fins a la situació d’alta mèdica, de conformitat amb el que disposa l’article 12.2 de la Llei orgànica 4/2000, d'11 de gener.



Segons tota aquesta normativa, en general és exigible com a únic requeriment als estrangers per a accedir en igualtat de condicions que els espanyols als serveis públics de salut (Targeta sanitària individual) la seva identificació i l’empadronament.


Normativa i estrangeria

Llei 21/2010, de 7 de juliol, d'accés a l'assistència sanitaria de cobertura pública a càrrec del Servei Català de la Salut