L’IMC és una constant biològica i, per tant, mantenir-se per fora d’aquest paràmetre és un indicatiu de mala salut o malaltia, mentre que mantenir un pes saludable ajuda la salut actual i futura. Només en casos d’atletes molt musculats l’IMC sobreestima el greix corporal total; en canvi, en les persones grans que han perdut massa muscular l’IMC subestima la quantitat de greix corporal total.

És molt important recordar que tan saludable és el pes d’una noia de 22 anys que presenti un IMC de 24,3 com el d’una altra de la mateixa edat i alçada que estigui en un valor de 21. Ambdós responen al criteri de pes saludable ja que, tan l’un com l’altre, estan situats dins dels valors de la normalitat (18,5 – 25). Com es pot observar, aquest paràmetre científic està molt allunyat del concepte de “pes ideal” que estableix un pes concret per a una edat determinada prioritzant els criteris imposats per la moda per damunt de les qüestions relatives a la salut i a un bon estat nutricional.

Les persones que es troben fora dels límits saludables de pes, és a dir, les que tenen un IMC menor de 18,5 (infrapès) o major de 25 (sobrepès) han de posar–se en mans d’un professional que les avaluï i faci la prescripció més adequada al seu cas.

En general, es pot dir que:

1. Les persones amb un IMC < 18,5 (infrapès) han d’augmentar de pes. En primer lloc s’ha de buscar la possible causa. Les causes de l’infrapès són molt variades i inclouen, entre altres, trastorns del comportament alimentari, consum d’algunes drogues, sobreentrenament, períodes de creixement, problemes de dentició i malalties físiques. 

2. Les persones amb un IMC dins dels límits de la normalitat (IMC entre 18,5 i 25) també han de seguir un estil de vida saludable pel que fa a l’alimentació i l’activitat física per mantenir el pes adequat, evitar la malaltia i mantenir la salut. Però no sempre estar dins d’aquests paràmetres és un indicatiu de salut. Pot donar-se el cas que una persona que passi d’un índex de massa corporal (IMC) de 23 a 19, perdent per tant un pes considerable en un curt espai de temps, estigui posant la seva salut en risc. Tan important pot ser el valor aïllat de l’IMC com la seva evolució, o canvis en el temps, sobretot quan aquests canvis es produeixen en períodes curts de temps (setmanes o mesos). D’altra banda, aconseguir un pes inferior a l’habitual mitjançant dietes anormals, la utilització de laxants, amb vòmits autoprovocats, o amb una activitat física excessiva i compulsiva, atenta greument contra la salut, encara que la persona en qüestió es mantingui dins dels paràmetres normals en relació amb l’IMC.

3. Les persones amb un IMC > 25 (sobrepès) han de perdre pes. El risc de malaltia augmenta quan l’excés de pes s’associa amb altres factors de risc cardiovascular, com ara augment de la pressió arterial, augment del colesterol dolent, disminució del colesterol bo, augment dels triglicèrids sanguinis, augment de sucre a la sang, tabaquisme o inactivitat física. En l’obesitat (IMC > 30) l’objectiu inicial pot ser perdre entre 250 i 1000 g per setmana durant sis mesos, i a partir del pes realment perdut replantejar l’estratègia. És convenient combinar dieta i activitat física. La clau per assolir i mantenir un pes saludable no es pot basar en alguna dieta miraculosa –de la gran quantitat que n’hi ha- que promet grans canvis en poc temps. Es tracta d’adoptar un estil de vida que inclogui alimentació saludable i activitat física regular de manera que s’equilibrin les calories ingerides amb l’alimentació i les consumides amb les activitats realitzades. No es tracta de fer dieta per sempre sinó de tenir un estil de vida actiu i saludable. El fet de ser físicament actiu en les activitats de la vida diària (desplaçar-se a peu, utilitzar les escales en lloc de l’ascensor...) fa que augmenti el nombre de calories que el cos consumeix. D’aquesta manera serà més fàcil mantenir un pes saludable.

Practicar activitat física de manera regular (un mínim de trenta minuts al dia d’activitat física moderada, com caminar a bon pas), a més de contribuir a controlar el pes també és fonamental per mantenir-se sa i en forma.  


L’activitat física:

• Contribueix modestament a la pèrdua de pes.
• Disminueix el greix abdominal.
• Augmenta la forma cardiovascular.
• Contribueix a mantenir la pèrdua de pes aconseguida.

L’alimentació: 

Si es vol reduir una mica el pes cal fer-ho amb una dieta equilibrada, lentament i de manera controlada per un professional qualificat. Adoptar un estil de vida actiu i augmentar el nivell d’activitat física habitual són claus per mantenir la pèrdua de pes aconseguida. 
Cal respectar la variabilitat morfològica del individus, tenir un bon coneixement d’un mateix i mantenir una bona salut. Acceptar-se i estimar-se és fonamental. Sense cap dubte és molt més saludable mantenir-se en un pes estable que no intentar obsessivament assolir un pes per sota de l’habitual de cada persona.